Ruta 1

Vilafranca de Bonany – Sant Marti d’Alanzell – Son Pere Jaume – Vilafranca de Bonany

INFORMACIÓ PRÀCTICA

  • Termes municipals: Vilafranca de Bonany
  • Longitud de la ruta: 3 km
  • Grau de dificultat: Baix
  • Observacions: Aconsellable per a qualsevol persona i edat
  • Tipus de circulació: A peu, en bici de passeig i/o de muntanya

PUNTS D’INTERÈS CULTURAL

  • Esglèsia de Santa Bàrbara
  • Es Molí Nou
  • Pou Viguet
  • Caseta i Pou de Son Pere Jaume
  • Sant Marti d’Alanzell

Església de Santa Bàrbara

La planta és de tipus de creu llatina. La part anterior de la nau principal, que és la més antiga de l’església, té quatre capelles laterals i coberta de volta de canó. Les obres del temple que gaudeixen de major valor artístic són el retaule major, construït entre 1776 i 1778, i la pica baptismal (1685) feta de marès i que es troba davall el cor.

Molí Nou

Únic molí que queda al terme de Vilafranca dels cinc que hi havia. És una torre de molí amb base, la qual s’utilitzava com a habitatge i magatzem. Sembla ser que les 8 antenes del molí arribaven als 42 pams de llargària i que disposava de dos jocs de moles, una per blat i l’altre per ordi.

Pou Viguet

Pou datat a l’època musulmana, destacable per la seva cobertura

Cases de Sant Marti d’Alanzell

Possessió amb una importància clau dins la història de Vilafranca de Bonany, relacionada amb el seu sorgiment com a nucli urbà, topònim que significa “vila exempta d’imposts”.

Caseta i Pou de Son Pere Jaume

Segons la tradició, és la primera casa del poble. Es tracta d’una caseta de pagès aïllada, que està envoltada per camps de conreus de cultius de secà arboris, com ara figueres i ametllers. Està just arran del camí, al qual dona el nom, actualment hi ha una àrea de pícnic amb taules i cadires. Molt a prop es troba el Pou amb el mateix nom, d’origen medieval, construït per usos agrícoles.

Ruta 2

Vilafranca de Bonany – Sant Martí d’Alanzell – Es Pagos – Vilafranca de Bonany

INFORMACIÓ PRÀCTICA

  • Termes municipals: Vilafranca de Bonany, Porreres
  • Longitud de la ruta: 13 km
  • Grau de dificultat: Baix-mig
  • Observacions: Ruta d’interès per a l’observació d’ocells
  • Tipus de circulació: Bici de muntanya

PUNTS D’INTERÈS CULTURAL

  • Pou Viguet
  • Sant Marti d’Alanzell
  • Es Pagos

Es Pagos i Pou d’es Pagos

El topònim d’aquesta possessió ja dins el terme de Porreres, prové de les grans guardes de pagos o paons (Pavo cristatus) que tenia als segles XV i XVI, i que foren sovint objecte de caça furtiva, fet que provocà protestes dels propietaris davant les autoritats. En les seves proximitats es troba el talaiot des Pagos.

Ses Talaies

Les possessions eren les unitats tradicionals d’explotació agrària. Ses Talaies és una mostra de l’arquitectura rural de Mallorca. Presenta les restes de dos molins de vent abandonats.

Alzinar

És el bosc més característic de Mallorca. A causa de l’espès brancatge de els alzines és un bosc poc lluminós, que conserva humitat i frescor. Tot i així, molts d’alzinars tenen un sotabosc atapeït amb arbusts.

Ruta 3

Vilafranca de Bonany – Es Pou Morer – Alcúdia Arrom – Talaiots de Son Pou Vell – Síquia llarga – Vilafranca de Bonany

INFORMACIÓ PRÀCTICA

  • Termes municipals: Vilafranca de Bonany
  • Longitud de la ruta: 16 km
  • Grau de dificultat: Mig
  • Observacions: Precaució en els trams de carretera
  • Tipus de circulació: Bici de muntanya

PUNTS D’INTERÈS CULTURAL I NATURAL

  • Clots d’argila
  • Garriga d’es Castellot Nou
  • Conreus de secà
  • Bosc d’ullastres o ullastrar
  • Alcúdia Arrom
  • Talaiots de Son Pou Vell

Torre d’Alcúdia Arrom

Alqueria ja documentada a l’any 1232, en el Llibre del repartiment de Mallorca. Cedida per Jaume I als nobles lleidatans que havien participat a la conquesta de Mallorca. El seu topònim és un dels pocs d’origen àrab que encara queden a la zona. Aquesta possessió té una destacable torre de planta circular. D’uns 5 m de diàmetre i 3 m d’alçada. Les seves parets fan prop d’un metre de gruix.

Pou Morer

Un dels grans clots d’on s’extreu argila. L’argila que s’extreu d’aquestes explotacions mines a cel obert és la matèria primera de les teuleres i gerreries de la zona. L’any 1996 hi havia registrades 6 teuleres al terme municipal de Vilafranca.

Talaiots de Son Pou Vell

Conjunt de dos talaiots, un dels quals està ben conservat, en el que encara es pot apreciar la base circular, els murs, el portal i la columna central. El talaiot és el monument més representatiu de la cultura talaiòtica (1300-1200 aC)

Síquia Llarga

La Síquia Llarga és una important canalització que arreplega les aigües del vessant de migjorn del Puig de Bonany, el Rafal Figuera i de sa Punta, amb la funció d’evitar embassaments d’aigua en les terres de cultiu dels voltants.

Ruta 4

Vilafranca de Bonany – Fonteta de la Mare de Déu – Santuari de Bonany

INFORMACIÓ PRÀCTICA

  • Termes municipals: Vilafranca de Bonany, Petra, Sant Joan
  • Longitud de la ruta: 6,9 km
  • Grau de dificultat: Mig
  • Observacions
    • Trams empinats.
    • Per arribar a la Fonteta cal deixar les bicicletes.
  • Tipus de circulació: A peu o bici de muntanya

PUNTS D’INTERÈS CULTURAL I NATURAL

  • Puig de Bonany
  • Fonteta de la Mare de Déu de Bonany
  • Santurai de Bonany

Santuari de Bonany

En aquesta petita muntanya del Pla de Mallorca (317 m) podrem trobar una bona mostra de la flora i fauna mediterrània.

Als vessants orientats al nord hi trobam petits redols d’alzinar mesclat amb pins, tot i que la major part de la seva superfície està coberta de garriga d’ullastre.

En quant a la fauna podem destacar la presència de la tortuga mediterrània i de nombroses espècies d’ocells com el capferrerico, el vitrac, el capsigrany, etc.

La fonteta de la Mare de Déu

Situada al vessant del llevant del puig, és un indret fonamental dins la història de Bonany. Primerament els ermitans de Bonany utilitzaren la seva aigua per abeurar bestiar i per rentar. Per tal d’aprofitar-la millor, a principis del segle XX la canalitzaren i construïren un safareig. També bastiren les marjades i hi sembraren hortalisses i arbres fruiters. El 1915 els ermitans construïren damunt el clot de la Fonteta una cova de pedres on col·locaren una estàtua de la Mare de Déu.