Ruta 1
Vilafranca de Bonany – Sant Marti d’Alanzell – Son Pere Jaume – Vilafranca de Bonany
Vilafranca de Bonany – Sant Marti d’Alanzell – Son Pere Jaume – Vilafranca de Bonany
INFORMACIÓ PRÀCTICA
PUNTS D’INTERÈS CULTURAL
Església de Santa Bàrbara
La planta és de tipus de creu llatina. La part anterior de la nau principal, que és la més antiga de l’església, té quatre capelles laterals i coberta de volta de canó. Les obres del temple que gaudeixen de major valor artístic són el retaule major, construït entre 1776 i 1778, i la pica baptismal (1685) feta de marès i que es troba davall el cor.
Molí Nou
Únic molí que queda al terme de Vilafranca dels cinc que hi havia. És una torre de molí amb base, la qual s’utilitzava com a habitatge i magatzem. Sembla ser que les 8 antenes del molí arribaven als 42 pams de llargària i que disposava de dos jocs de moles, una per blat i l’altre per ordi.
Pou Viguet
Pou datat a l’època musulmana, destacable per la seva cobertura
Cases de Sant Marti d’Alanzell
Possessió amb una importància clau dins la història de Vilafranca de Bonany, relacionada amb el seu sorgiment com a nucli urbà, topònim que significa “vila exempta d’imposts”.
Caseta i Pou de Son Pere Jaume
Segons la tradició, és la primera casa del poble. Es tracta d’una caseta de pagès aïllada, que està envoltada per camps de conreus de cultius de secà arboris, com ara figueres i ametllers. Està just arran del camí, al qual dona el nom, actualment hi ha una àrea de pícnic amb taules i cadires. Molt a prop es troba el Pou amb el mateix nom, d’origen medieval, construït per usos agrícoles.
Vilafranca de Bonany – Sant Martí d’Alanzell – Es Pagos – Vilafranca de Bonany
Es Pagos i Pou d’es Pagos
El topònim d’aquesta possessió ja dins el terme de Porreres, prové de les grans guardes de pagos o paons (Pavo cristatus) que tenia als segles XV i XVI, i que foren sovint objecte de caça furtiva, fet que provocà protestes dels propietaris davant les autoritats. En les seves proximitats es troba el talaiot des Pagos.
Ses Talaies
Les possessions eren les unitats tradicionals d’explotació agrària. Ses Talaies és una mostra de l’arquitectura rural de Mallorca. Presenta les restes de dos molins de vent abandonats.
Alzinar
És el bosc més característic de Mallorca. A causa de l’espès brancatge de els alzines és un bosc poc lluminós, que conserva humitat i frescor. Tot i així, molts d’alzinars tenen un sotabosc atapeït amb arbusts.
Vilafranca de Bonany – Es Pou Morer – Alcúdia Arrom – Talaiots de Son Pou Vell – Síquia llarga – Vilafranca de Bonany
INFORMACIÓ PRÀCTICA
PUNTS D’INTERÈS CULTURAL I NATURAL
Torre d’Alcúdia Arrom
Alqueria ja documentada a l’any 1232, en el Llibre del repartiment de Mallorca. Cedida per Jaume I als nobles lleidatans que havien participat a la conquesta de Mallorca. El seu topònim és un dels pocs d’origen àrab que encara queden a la zona. Aquesta possessió té una destacable torre de planta circular. D’uns 5 m de diàmetre i 3 m d’alçada. Les seves parets fan prop d’un metre de gruix.
Pou Morer
Un dels grans clots d’on s’extreu argila. L’argila que s’extreu d’aquestes explotacions mines a cel obert és la matèria primera de les teuleres i gerreries de la zona. L’any 1996 hi havia registrades 6 teuleres al terme municipal de Vilafranca.
Talaiots de Son Pou Vell
Conjunt de dos talaiots, un dels quals està ben conservat, en el que encara es pot apreciar la base circular, els murs, el portal i la columna central. El talaiot és el monument més representatiu de la cultura talaiòtica (1300-1200 aC)
Síquia Llarga
La Síquia Llarga és una important canalització que arreplega les aigües del vessant de migjorn del Puig de Bonany, el Rafal Figuera i de sa Punta, amb la funció d’evitar embassaments d’aigua en les terres de cultiu dels voltants.
Vilafranca de Bonany – Fonteta de la Mare de Déu – Santuari de Bonany
INFORMACIÓ PRÀCTICA
PUNTS D’INTERÈS CULTURAL I NATURAL
Santuari de Bonany
En aquesta petita muntanya del Pla de Mallorca (317 m) podrem trobar una bona mostra de la flora i fauna mediterrània.
Als vessants orientats al nord hi trobam petits redols d’alzinar mesclat amb pins, tot i que la major part de la seva superfície està coberta de garriga d’ullastre.
En quant a la fauna podem destacar la presència de la tortuga mediterrània i de nombroses espècies d’ocells com el capferrerico, el vitrac, el capsigrany, etc.
La fonteta de la Mare de Déu
Situada al vessant del llevant del puig, és un indret fonamental dins la història de Bonany. Primerament els ermitans de Bonany utilitzaren la seva aigua per abeurar bestiar i per rentar. Per tal d’aprofitar-la millor, a principis del segle XX la canalitzaren i construïren un safareig. També bastiren les marjades i hi sembraren hortalisses i arbres fruiters. El 1915 els ermitans construïren damunt el clot de la Fonteta una cova de pedres on col·locaren una estàtua de la Mare de Déu.